És la primera vegada que tinc contacte amb la secundària, després d'haver passat és clar com a estudiant ja fa uns quants anys...
Però és en aquests moments, quan estic realitzant les pràctiques quan puc conèixer una mica més i millor el seu funcionament, els departaments que existeixen, els professionals que intervenen, les connexions o treball en xarxa que es fan amb altres erveis, sens dubte amb la finalitat de poder millorar la qualitat i la resposta educativa a tots els nostres estudiants ( malgrat les dificultats, la manca de recursos que actualment estem patint, i que dificulten la nostra tasca en aquest àmbit).
Concretament em voldria centrar en el departament d'orientació, ja que és on intervé la nostra figura. La meva participació en les seves reunions de coordinació així com amb les reunions amb serveis externs, (psicopedagoga de l'EAP, fisioterapeuta), m'ha donat la possibilitat de conèixer de primera mà el treball que realitza aquest departament amb els alumnes: orientació, suport psicològic, recolçament en les tasques d'aprenentatge, ajuda al professorat en l'adaptació de materials i continguts, derivació a altres serveis externs (...), un llarg llistat de tasques a realitzar que fa que el departament sempre tingui feina a fer i organitzar, fent que moltes vegades les reunions setmanals es quedin curtes pels temes a tractar.
Sens dubte la meva participació i observació m'ha fet copsar d'un tema molt tractat i desenvolupat al llarg dels estudis: el fet de poder treballar conjuntament, aprendre a compartir punts de vista intentant buscar de manera cooperativa i consensuada el millor pla d'actuació que sigui en benefici de l'alumne en qüestió,construint conjuntament el cas des d'una posició no jerarquitzada sinó enriquint-nos de l'experiència i coneixments de tots els membres de l'equip, sabent compartir i treballar les dificultats i alhora buscant els recursos, aquells serveis externs que poden ajudar en la nostra intervenció.
No sempre resulta una tasca senzilla i sempre aparèixen punts de vista diferents, maneres de procedir que difereixen, tal i com he pogut anar observant, però la conclusió més important que n'extrec fins ara és que el motor que ha de moure tota intervenció i treball conjunt ha de ser el diàleg i la negociació, la recerca d'aquella solució que sigui més beneficiosa i profitosa per a tots els implicats.
Voldria després d'aquesta reflexió deixar constància a través del següent organigrama dels professionals que componen el gabinet d'orientació del meu centre de pràctiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada