Avui dilluns 24 he viscut una jornada molt interessant. Hem realitzat una reunió amb la tutora del grup de ritme lent, la psicopedagoga de l'EAP, l'educadora d'educació especial i jo.
Hem parlat de l'evolució principalment dels dos alumnes amb discapacitat l'O i la P., el funcionament dels diferents professors a l'aula, i la psicopedagoga com l'E.E.E i jo mateixa hem emafatitzat la necessitat de fer ús de l'ordinador a l'aula, alhora ens hem centrat en el fet de que aquest any es troben en un punt molt important de la seva vida, si acrediten 4rt d'ESO, quines possibilitats tenen fora de l'institut, ja que d'acord amb el seu rendiment un batxillerat no faran però tampoc els veiem preparats per a realitzar un cicle de formació professional, no només pels coneixements i disciplina acadèmica que necessiten, sinó perquè no existeixen cap que estigui adaptat, hi hauran de fer front a molts handicaps (barreres arquitectòniques, deixaran de tenir el suport d'un E.E.E...).
Això ens ha fet debatre en quant a que seria millor per a ells, i en aquesta primera reunió pensem que la millor opció seria realitzar un PQPI, els quals tal i com ens ha informat la psicopedagoga de l'EAP, existeixen adaptats i un d'ells és d'administració, en el què fan bastant ús de l'ordinador i de cara a formar-se cap a una professió li donaria bastant oportunitats laborals per ambdós.
No obstant sóm conscients que ara cal conèixer l'opinió de la família, acompanyar-la i assessorar-li sobre quina és la millor opció, alhora també s'ha de parlar amb els nois, ja que la P. té unes perspectives futures que no s'acorden ni a les seves possibilitats ni capacitats i per tant cal veure de quina manera es treballa amb ella, perquè no se senti decebuda, no perdi l'optimisme ni la creença vers ella mateixa.
En canvi l'O, és molt més planer, ell no manifesta obertament cap pensament futur i la seva imatge és com la de "tot m'està bé", tot i que no sempre sigui el millor, però té més acceptats les seves limitacions i capacitats i accepta de bon grat tot el que se li diu.
Les primeres conclusions que hem extret és que potser tenint en compte que la P. és la que obté millor resultats del seu grup podria el proper any fer el PQPI, però això suposa fer entendre a la noia el perquè no acreditarà, quins avantatges obtindrà.
No obstant pensem que l'O. és mostra encara més immadur i li vindria bé romandre un curs més a l'institut, per aconseguir millorar hàbits d'estudi i de treball, que tot i que no arribi a acreditar ho necessitarà per a realitzar en un futur un PQPI.
Aquest són els primers punts que hem extret d'aquest encontre i hem acordat que la tutora realitzarà una reunió amb l'equip docent per emfatitzar la necessitat de treballar amb l'ordinador a l'aula, realitzar metodologies el més atractives possibles, no només per aquests alumnes sinó també per la resta d'alumnat del grup de ritme lent. Alhora s'ha acordat que es començarà a treballar amb les families, tant la tutora com la psicopedagoga de l'EAP, per conèixer les seves impressions i poder-la informar de totes les possibilitats i de les que considerem millor pels seus fills.
Finalment també es començarà a treballar amb els alumnes, especialment amb la P. en la mateixa línia que amb la familia, intentant acompanyar a aquests sense que se sentin discriminats per les seves limitacions sinó intentant que entre tots poguem millorar les seves possibilitats al màxim.
