dimecres, 16 de novembre del 2011

Últimes fases de la intervenció

Estic arribant al final del meu periode de pràctiques, de fet s'ha allargat una mica més, perquè vaig haver de faltar un parell de dies per motius personals i també perquè el grup on més intervinc va fer una sortida i vaig preferir canviar el dia per aprofitar més la jornada. Però aquesta està resultant ser la meva darrera setmana.
En el que va de dies, a més de fer les observacions per veure com van els canvis introduits a les diferents classes, on els alumnes amb discapacitat compten amb l'ordinador, on la resta d'alumnat realitza classes, sobretot destaquem la classe de matemàties, castellà i informàtica molt més funcionals i dinàmiques amb l'utilització de metodologies més atractives pel conjunt de l'alumnat, també he realitzat el seguiment de valoració del document que vaig presentar pel grup de ritme lent.
No obstant aquest no sempre és un procés que pugui anar tant ràpid com una voldria, la manca de temps, l'urgència d'altres casos, requereix que a vegades s'hagi de pospondre per alguna altra reunió. No obstant el document ja ha estat aprovat pel gabinet d'orientació i ara és en mans de la psicopedagoga de l'EAP per poder analitzar-lo i realitzar una posterior avaluació amb suggerències de possibles modificacions, propostes d'altres aspectes a incloure que tot i que es realitzin fora del meu periode de pràctiques ja m'han comentat que em tindran informada en tot moment, ja que la bona acollida, relació establerta amb el conjunt de professionals de l'equip fan que ja m'hagin dit que em continuaran informant de l'evolució de les reunions de coordinació en relació al projecte iniciat i jo ja m'he ofert a poder assistir a alguna reunió on s'hagi de realitzar aquest anàlisi del document realitzat, tot i que es trobi fora del meu periode de pràctiques, ja que considero que pot enriquir encara més el meu periode de pràctiques.
No obstant, el primer pas ha estat realitzat i la valoració és positiva, ja que ha estat aprovat tant pel cap de departament com pel meu tutor i el document segueix endavant. Es considera essencial que de cara a la propera avaluació ja pugui formar part de l'equip docent com a eina que els ajudi en la programació i treball a desenvolupar amb aquest grup.
Finalment estic passant uns qüestionaris als alumnes amb dificultats motrius així com a la professora de matemàtqieus per tal de poder també comptar amb la seva valoracio respecte als canvis introduits en la seva classe.

dilluns, 14 de novembre del 2011

Una mostra més del treball en xarxa - EL PAPER DEL FISIOTERAPEUTA

Un altre experiència compartida ha estat en les sessions de fisio que tenen setmanalment els nens amb dificultats motòriques. Jo concretament he participat en les sessions dels dos alumnes de 4rt d'ESO. Aquests tenen dos dies a la setmana sessió amb aquesta professional, tot i que es divideix en diferents activitats: un cop a la setmana i durant una hora de forma individual realitzen diferents exercicis amb la finalitat de que els alumnes els adquireixin com a hàbits i pautes a poder continuar realitzant a casa i un cop ja no siguin al centre. L'altre sessió es realitza el dia d'educació física on la fisio intervé conjuntament amb el profe d'educació física, per tal de poder aconsellar, adaptar els diferents exercicis, jocs, proves realitzades a les característqiues o dificultats dels dos alumnes.
Penso que el treball realitzat és molt important i mostra un cop més la necessitat del treball conjunt i coordinat amb tots els professionals que intervenen en un cas, ja que amplia i millora les possibilitats d'aquests alumnes. He pogut observar com gràcies a les orientacions de la fisio, els dos alumnes podien arribar a jugar, fer els exercicis tot i que de manera adaptada igual que la resta dels seus companys/es sense haver de dir-lis que això no ho facin per les seves dificultats, sinó que per exemple si havien de jugar al mocador, quan s'enfrontaven al seu contrincant l'altre havia d'igualar les condicions de lentitud, fent que hagués de còrrer vers el seu company, caminant d'esquena, fent que pràcticament la velocitat fos similar entre ambdós alumnes.
Són exemples que mostren que la inclusió és possible sempre i quan es donin les condicions, els recursos i els professionals adients per poder permetre-la o crear-la. Cal lluitar, però per tal de que aquestes circumnstàncies o factors es traslladin també a l'àmbit social, amb la finalitat de que aquests alumnes un cop sortin de l'institut sentin que poden tenir les mateixes oportunitats que els seus companys/es. Però cal saber fins a quin punt això serà així. Penso que falten encara moltes barreres per enderrocar, si més no, penso que s'està avançant molt i que mica en mica s'està lluitant pels drets i deures de les persones amb més dificultats, almenys penso que el nostre treball ha d'anar encaminat a treballar pel benestar i desenvolupament en tots els àmbits d'aquests i altres alumnes que es trobin amb iguals o altres necessitats.