Anem més enllà de les limitacions

En un espai diferent us vaig enllaçar tota la documentació sobre la paràlisi cerebral. Tal i com em va comentar la Imma és important que quan atenem a un alumne disposem de tota la informació necessària per poder donar una resposta el més adequada possible a les seves característiques.

No obstant ella em plantejava el repte de poder també tenir en compte les necessitats, els suports que requereixen per poder millorar la seva inclusió.

Personalment penso que aquest dos aspectes van lligats, per una banda necessitem conèixer les seves característiques, limitacions per saber cap a on ha d'nar la nostra intervenció i sobretot per saber quins recursos, tant materials com humans necessitarem per facilitar el treball i l'adaptació de l'alumne al seu entorn més proper, ja sigui escolar, familiar...

Per tant responent a la mateixa qüestió que em va plantejar la nostra consultora penso que ambdós vessants són importants i complementaris i hem de saber tractar, donar resposta i cercar tota aquella informació, recursos que ens facilitin i millorin el nostre treball tant amb l'alumne com amb la dinàmica ha establir dins el propi centre on ens ubiquem.

La meva experiència en el camp de les dificultats motòriques i d'aprenentatge

Avui feia un anàlisi de tot el que he arribat a compartir a través d'aquest blog. Ha estat una experiència que m'ha donat l'oportunitat d'aprendre i perfilar el paper d'un psicopedagog/a als centres de secundària. No només des de l'atenció individualitzada, que moltes vegades ens vé a la ment quan pensem en aquesta figura, sinó del gran treball que realitza amb altres professionals, la importància del treball en xarxa per aconseguir que una intervenció arribi més enllà, sigui beneficiosa i enriquidora no només pels implicats directes sinó també pel conjunt d'alumnes, professionals que hi formen part del mateix centre.

Aquesta visió se sustenta sota una perspectiva constructivista de l'ensenyament-aprenentatge en el sentit de constatar que el desenvolupament i l'aprenentage humans són bàsicament el resultat d'un procés de construcció que parteix no només del nostre codi genètic sinó també de les experiències amb les quals interactuem.

Alhora aquest periode de pràctiques m'ha possibilitat conèixer el tractament i actuació amb els alumnes amb discapacitat, els recursos amb els quals compten o haurien de comptar i el marc teòric i legal que els ampara.

No obstant no sempre resulta una tasca senzilla el seu tractament, ja que moltes vegades et trobes amb reticències, manca de motivació per part de les dues parts (alumne i docent) que dificulta el progrés i l'autonomia d'aquests alumnes.

En aquest sentit considero que el treball desenvolupat ha estat ampliat respecte a l'objectiu inicial, ja que tot i haver establert mesures per millorar la implicació i seguiment escolar dels alumnes amb discapacitat també ha fet front a les dificultats d'aprenentatge d'aquells alumnes que es troben en un moment important, finalitzant el 4rt d'ESO, on s'haurà de decidir el seu futur més proper, l'acreditació per una futura integració tant laboral com social.

El que he pogut comprovar és que moltes vegades ens trobem amb alumnes que  no compleixen els requisits academics establerts per poder arribar a acreditar, però aquesta gran diferència de nivell ens fa plantejar la nostra intervenció i pla d'actuació, ja que sempre ens trobaríem amb alumnes, que any darrera any no es trobarien preparats per acreditar. Cal un treball i una adequació que ajudi a emmarcar els coneixements, les competències que considerem importants a desenvolupar per poder buscar la funcionalitat tant dels continguts com de les capacitats que ajudin a aquests alumnes no únicament en la recerca d'aquesta titulació sinó d'aquells mínims formatius com a nivell maduratiu que els ajudi a integrar-se i participar en la seva societat, fomentant i donant valor al mateix concepte d'inclusió, el qual feia referència als inicis d'aquest blog.

Mil gràcies a tot l'equip d'orientació del centre pel seu suport i acompanyament durant el meu periode de pràctiques, per saber escoltar-me i ajudar-me a créixer i aprendre d'aquesta gran experiència.

Finalització

Ja m'he acomiadat de tots els membres del centre, tant dels professors com dels alumnes. La veritat és que se m'ha passat el temps volant. Ha estat una experiència en la que he gaudit i he après molt tenint en compte que es tracta del primer pràcticum realitzat.

Sens dubte no tot el camí recorregut ha estat senzill, i han hagut també montanyes a creuar que ja compartiré en les meves conclusions. Però la darrera sessió amb els alumnes ha estat en la classe d'educació física, fent una mica d'esport!!, cadascú seguint el seu ritme i tenint en compte les seves limitacions. La fisio ens acompanya també, i un cop més intenta que els dos alumnes amb discapacitat puguin seguir la classe amb la major igualtat de possibilitats que la resta, adaptant aquells exercicis que millorin l'aprofitament en els dos alumnes.

El treball que es realitza amb aquests i amb tots els alumnes que presenten dificultats és un treball d'enorme importància que no hauria d'acabar un cop surtin del centre. He pogut palpar que el treball en xarxa és beneficiós i aprofitable per a tots i hauria de poder trascendir en la mateixa societat per afavorir la inclusió i participació de tots els alumnes i posteriorment ciutadans en la seva societat, euiparant les oportunitats socials i laborals independentment de les seves limitacions físiques.

Penso que encara ens queda molt camí a fer, però hem de continuar treballant en aquesta direcció.

Últimes fases de la intervenció

Estic arribant al final del meu periode de pràctiques, de fet s'ha allargat una mica més, perquè vaig haver de faltar un parell de dies per motius personals i també perquè el grup on més intervinc va fer una sortida i vaig preferir canviar el dia per aprofitar més la jornada. Però aquesta està resultant ser la meva darrera setmana.

En el que va de dies, a més de fer les observacions per veure com van els canvis introduits a les diferents classes, on els alumnes amb discapacitat compten amb l'ordinador, on la resta d'alumnat realitza classes, sobretot destaquem la classe de matemàties, castellà i informàtica molt més funcionals i dinàmiques amb l'utilització de metodologies més atractives pel conjunt de l'alumnat, també he realitzat el seguiment de valoració del document que vaig presentar pel grup de ritme lent.

No obstant aquest no sempre és un procés que pugui anar tant ràpid com una voldria, la manca de temps, l'urgència d'altres casos, requereix que a vegades s'hagi de pospondre per alguna altra reunió. No obstant el document ja ha estat aprovat pel gabinet d'orientació i ara és en mans de la psicopedagoga de l'EAP per poder analitzar-lo i realitzar una posterior avaluació amb suggerències de possibles modificacions, propostes d'altres aspectes a incloure que tot i que es realitzin fora del meu periode de pràctiques ja m'han comentat que em tindran informada en tot moment, ja que la bona acollida, relació establerta amb el conjunt de professionals de l'equip fan que ja m'hagin dit que em continuaran informant de l'evolució de les reunions de coordinació en relació al projecte iniciat i jo ja m'he ofert a poder assistir a alguna reunió on s'hagi de realitzar aquest anàlisi del document realitzat, tot i que es trobi fora del meu periode de pràctiques, ja que considero que pot enriquir encara més el meu periode de pràctiques.

No obstant, el primer pas ha estat realitzat i la valoració és positiva, ja que ha estat aprovat tant pel cap de departament com pel meu tutor i el document segueix endavant. Es considera essencial que de cara a la propera avaluació ja pugui formar part de l'equip docent com a eina que els ajudi en la programació i treball a desenvolupar amb aquest grup.

Finalment estic passant uns qüestionaris als alumnes amb dificultats motrius així com a la professora de matemàtqieus per tal de poder també comptar amb la seva valoracio respecte als canvis introduits en la seva classe.

Una mostra més del treball en xarxa - EL PAPER DEL FISIOTERAPEUTA

Un altre experiència compartida ha estat en les sessions de fisio que tenen setmanalment els nens amb dificultats motòriques. Jo concretament he participat en les sessions dels dos alumnes de 4rt d'ESO. Aquests tenen dos dies a la setmana sessió amb aquesta professional, tot i que es divideix en diferents activitats: un cop a la setmana i durant una hora de forma individual realitzen diferents exercicis amb la finalitat de que els alumnes els adquireixin com a hàbits i pautes a poder continuar realitzant a casa i un cop ja no siguin al centre. L'altre sessió es realitza el dia d'educació física on la fisio intervé conjuntament amb el profe d'educació física, per tal de poder aconsellar, adaptar els diferents exercicis, jocs, proves realitzades a les característqiues o dificultats dels dos alumnes.

Penso que el treball realitzat és molt important i mostra un cop més la necessitat del treball conjunt i coordinat amb tots els professionals que intervenen en un cas, ja que amplia i millora les possibilitats d'aquests alumnes. He pogut observar com gràcies a les orientacions de la fisio, els dos alumnes podien arribar a jugar, fer els exercicis tot i que de manera adaptada igual que la resta dels seus companys/es sense haver de dir-lis que això no ho facin per les seves dificultats, sinó que per exemple si havien de jugar al mocador, quan s'enfrontaven al seu contrincant l'altre havia d'igualar les condicions de lentitud, fent que hagués de còrrer vers el seu company, caminant d'esquena, fent que pràcticament la velocitat fos similar entre ambdós alumnes.

Són exemples que mostren que la inclusió és possible sempre i quan es donin les condicions, els recursos i els professionals adients per poder permetre-la o crear-la. Cal lluitar, però per tal de que aquestes circumnstàncies o factors es traslladin també a l'àmbit social, amb la finalitat de que aquests alumnes un cop sortin de l'institut sentin que poden tenir les mateixes oportunitats que els seus companys/es. Però cal saber fins a quin punt això serà així. Penso que falten encara moltes barreres per enderrocar, si més no, penso que s'està avançant molt i que mica en mica s'està lluitant pels drets i deures de les persones amb més dificultats, almenys penso que el nostre treball ha d'anar encaminat a treballar pel benestar i desenvolupament en tots els àmbits d'aquests i altres alumnes que es trobin amb iguals o altres necessitats.



Us presento el Pla d'actuació pel grup de ritme lent

Avui mateix he presentat a l'equip d'orientació el pla d'actuació amb els punts desenvolupats tal i com he anat descrivint en darreres sessions.

No ha estat un procés senzill ja que primerament hem partit dels objectius que es plantegen per l'alumnat d'ESO que ha d'arribar a assolir al finalitzar aquesta etapa, adaptant aquests a les característiques i necessitats d'aquest tipus de grup, fent una reformulació d'aquests, per tal de que quedin més entenedors a l'hora d'haver de marcar les fites i el treball a desenvolupar amb aquest alumnat.

També s'han concretat i escurçat les competències a desenvolupar; en un primer moment vaig realitzar un primer resum de les competències que apareixen al document analitzat (Curriculum d'Educació Secundària Obligatòria), però posteriorment i havent realitzat un treball conjunt amb la resta de psicoepdagogs/es van veure que quedaria més entenedor poder realitzar un resum agrupant les competències de manera transversal, així tot i estar present el resum de cada competència hem realitzat també un resum agrupat per blocs per tal de facilitar la lectura i el treball que tot professor haurà de plantejar-se amb aquest grup.

Finalment també trobareu els criteris metodològics i avaluadors que hem plantejat necessaris per a tenir en compte i ser treballats amb un grup amb aquestes característiques. Sens dubte són orientacions, suports que pretenem que facilitin i ajudin en el treball del dia a dia dels professors vers aquests alumnes, sense voler ser una intromissió en la seva feina sinó acompanyar-lis i orientar-los a poder aconseguir que el treball que realitzin arribi a ser profitós i beneficios per tots els participants de la situació d'ensenyament-aprenentatge.

Bé a veure que us sembla:

PLA INDIVIDUALITZAT PEL GRUP DE RITME LENT PER ASSOLIR L’ETAPA D’ESO
OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA Adaptació del DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria, en quant els objectius que haurien d’assolir els alumnes del grup de ritme lent:                      1)    Entendre el valor del diàleg i de la cooperació.  Entendre que aquests comporten esforç i que afavoreixen la convivència i el creixement personal.  (Resumint: s'han d'evitar les confrontacions inadequades. El grup ha de poder treballar). 2)    Assumir els teus deures i exercir els teus drets. Entendre que no hi ha drets, sense deures.  (Resumint: Has de fer el que et toca fer en cada classe sense demorar-te.  Solament després parlaràs dels teus drets). 3)    Fer plans i prendre decisions. I fer-ho pensant en les conseqüències. Has de ser capaç de plantejar-te un objectiu, per  exemple, preparar-te un examen, i ser capaç d’actuar, tenint en compta l’esmenta’t objectiu. 4)    Produir narracions (Introducció, cos i desenllaç), descripcions, explicacions (causes i conseqüències) i argumentacions. 5)    Buscar informació i organitzar-la. (Pensa en la llibreta, en els dossiers que elabores, en la preparació d’un control). 6)    Apropar-se a determinades professions. Fer-ho a través dels llibres, a través d'internet o contactant amb la realitat concreta. 7)    Conèixer altres cultures: Com viuen? Quins problemes tenen? Què tenen? 8)    Comprendre missatges curts, en una o més llengües estrangeres. 9)    Comprendre el funcionament del cos i adoptar hàbits sans.  És a dir, has de saber com funciona el teu cos i  has de ser capaç de protegir la teva salut.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES A DESENVOLUPAR A TRAVÉS DE LES DIFERENTS ÀREES
Competència comunicativa lingüística i audiovisual	Saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se) per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació (l’anomenada competència digital), amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions. L’alumne ha de ser capaç de fer ús de tècniques per memoritzar, ha de saber organitzar, recuperar, resumir, i  sintetitzar. Alhora ha de mostrar  el domini dels recursos comunicatius específics de les diverses matèries que han de facilitar la comunicació del coneixement i compartir-lo sabent descriure, explicar, justificar, interpretar o argumentar els fenòmens que es plantegen en els projectes d’estudi a les aules).
Competències artística i cultural	L’alumne ha de poder conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se mitjançant codis artístics. Ha de disposar d’habilitats de cooperació i tenir consciència de la importància de donar suport i apreciar les iniciatives i contribucions d’altri en la consecució del resultat final.
RESUM COMPETÈNCIES COMUNICATIVES	En els nostres alumnes tindrem en compte que són capaços de: - Escoltar i participar en les converses. - Descriure, narrar, explicar i argumentar. - Comprendre textos senzills.                        - Fer síntesis: Subratllar, esquematitzar, resumir.
Tractament de la informació i competència digital	Ha de ser capaç de cercar, captar, seleccionar, registrar i processar la informació, amb l’ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s’utilitzin (oral, imprès, audiovisual, digital). L’alumne ha de poder comunicar la informació i els coneixements adquirits emprant, de manera creativa,recursos expressius que incorporin, no solament diferents llenguatges i tècniques específiques, sinó també les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. Per tant ha de poder  organitzar, relacionar, analitzar i  sintetitzar la informació que rebi per realitzar una adequada comprensió d’aquesta.
Competència matemàtica	Implica el coneixement i maneig dels elements matemàtics basics (diferents tipus de nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.) en situacions reals o simulades de la vida quotidiana; elaborar la informació a través d’eines matemàtiques (mapes, gràfics...) per poder-la interpretar, i posar en pràctica processos de raonament que condueixin a la solució de problemes o a l’obtenció de la informació. L’alumne ha de ser capaç de d’analitzar, interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.
Competència d’aprendre a aprendre	Comporta tenir consciència i regulació conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge: l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió i l’expressió lingüística, entre d’altres. L’alumne ha de desenvolupar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i plantejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racional i críticament, amb la informació disponible. Implica ser capaç d’autoavaluar-se i autoregular-se, responsabilitat i compromís personal, saber administrar l’esforç, acceptar les errades i aprendre de i amb les altres persones.
RESUM COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES	C.Digital: Buscar  informació. Fer textos i presentacions. Modificar textos. Enriquir-los afegint  imatges  i sons. Intercanviar informació. -C. Matemàtica:  Classificar. Comptar i operar. Mesurar. Identificar les formes geomètriques i els cossos de l'entorn. Considerar les fraccions, els decimals i els percentatges conjuntament.  Plantejar problemes i raonar la seva resolució. Entendre les expressions que contenen conceptes matemàtics. -C. D’aprendre a aprendre.. Aquesta competència podria guiar les altres. La persona que té aquesta competència és conscient del que sap, i coneix les seves limitacions. Aquesta persona pot autoavaluar-se. Per tant: Per una banda, saber gestionar la seva atenció  i la seva memòria. Per una altra banda: - Saber obtenir informació... - Saber transformar-la.. - Saber aplicar-la.  Aplicar-la en situacions semblants i en contextos diversos.
Competència d’autonomia i iniciativa personal	L'alumne ha d'arribar a  ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.
RESUM COMPETÈNCIES PERSONALS	Quan diem que una persona té aquestes  competències? Quan coneix les seves emocions i les controla, quan s'accepta a si mateix. I quan, interaccionant amb els altres, és capaç de posar-se en el seu lloc, és a dir, identificar- se, en certa manera amb ells (Empatia).  Quan és capaç d'actuar assertivament, escoltar, animar, dialogar, prendre decisions, resoldre conflictes. L'Autonomia, és el nucli de les competències personals.   Diem que una persona és autònoma, quan és capaç de planificar les seves accions: 1.    Objectius. 2.    Recursos per a assolir-los. 3.    Actuacions. Tenint en compte que ser  autònom implica també ser capaç d'interaccionar amb altres persones, la persona autònoma ha de tenir determinades habilitats, descrites en el si d’aquesta mateixa qüestió.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.	Implica habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, ciència, processos tecnològics, etc.) i per interpretar el món.
Competència social i ciutadana	Ha de ser capaç de valorar les diferències i reconèixer la igualtat de drets entre els diferents col·lectius, en particular, entre homes i dones, i practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en l’àmbit individual com en el social. Ha de saber  construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics; exercir els drets, llibertats, responsabilitats i deures cívics, i defensar també els drets d’altri.
RESUM DE LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MÓN	CONVIURE: Quan diem que una persona té aquesta competència?  Quan actua democràticament, de forma solidària (es posa de part d'un col·lectiu atacat injustament...), tolerant i a més té  el desig  de millorar la societat en la que viu. * Quines coses potenciarien aquesta competència?   Treballar els valors, és a dir, les coses que valen la pena. Els drets i els documents dins dels quals estan inclosos..  Els debats que fan que les persones es posicionin de forma racional i responsable. Els conflictes i la seva resolució. El treball cooperatiu. HABITAR EL MÓN: Utilitzar de forma responsable els recursos naturals (la fusta, l'aigua, el petroli, ..). Tenir cura del medi ambient (no embrutar, ...). Consumir de forma responsable. Protegir la  salut pròpia (alimentació, droga,..) i la dels altres (fumar,..). Per tenir aquesta competència cal entendre el món físic i les lleis que el regeixen.
CRITERIS METODOLÒGICS
Introduir nous coneixements qüestionant idees prèvies, provocant el dubte, estimulant la participació: han de poder identificar problemes, fer-se preguntes,  representar-se com haurien de ser les coses...
Les explicacions dirigides al grup han de ser molt senzilles  i s'han de completar amb un dibuix, amb un esquema  o amb un element real.
Si els alumnes trien els continguts que s'han de prioritzar, s'impliquen més.
Utilitzar metodologies atractives per mantenir l’atenció de l’alumnat: pissarra digital, vídeo...)
Fomentar la participació a classe i el treball en grup.
Donar explicacions clares, seqüenciades de l’activitat que els alumnes han de realitzar, assegurant-se que tothom ho ha comprès.
És important que en totes les sessions hi hagi activitats de reforç, activitats obertes i activitats d'ampliació. Els alumnes no haurien d’estar obligats a fer-les totes,  així tots podran treballar en funció del seu nivell  i el que és també molt important, en funció dels seus interessos.
Si es busca la transversalitat, els alumnes acaben relacionant les diferents matèries. Els elements transversals abunden: l'alimentació, la salut, la contaminació, els problemes socials(...).
CRITERIS AVALUADORS
Fer ús de diferents instruments d’avaluació per millorar el rendiment dels alumnes: preguntes i respostes orals, treballs en petit grup i/o individuals, proves escrites (...).
Establir diferents graus de complexitat en les activitats per arribar a assolir un objectiu.
Treballar l’avaluació continua que permeti a l’alumne conèixer de primera mà la seva evolució.
ASPECTES QUE S’HAN D’AVALUAR
Participació adequada. No participen adequadament les persones que dificulten el treball dels altres. Comprendre les pautes que dona el professor. I ser capaç de seguir-les. Ser capaç d'atendre  i comprendre també les seves explicacions. Ser capaç d'atendre i  no veure’s demorat en el començament de les tasques. Parlar adequadament i respectar les opinions dels altres. Les persones que criden, contesten de mala manera, o  parlen quan no els toca, no parlen adequadament. Fer síntesis: subratllar, esquematitzar i resumir. Transformar textos. Per exemple ampliar-los, il·lustrar-los, o resumir-los. Ser capaç de exposar allò que s'ha aprés durant una classe..
PUNTUACIÓ.  (AVALUACIÓ CONTÍNUA: COMPTA EL TREBALL DE CADA DIA). -Tres punts si es participa afavorint el treball dels altres (Intel·ligència adaptativa). -Dos punts si les llibretes i els dossiers es fan seguint les normes donades pel centre. -Dos punts si s’és capaç d'exposar el que s'acaba de fer o escoltar i transformar textos. -Tres punts si els controls es fan bé.