Us presento el Pla d'actuació pel grup de ritme lent

Avui mateix he presentat a l'equip d'orientació el pla d'actuació amb els punts desenvolupats tal i com he anat descrivint en darreres sessions.

No ha estat un procés senzill ja que primerament hem partit dels objectius que es plantegen per l'alumnat d'ESO que ha d'arribar a assolir al finalitzar aquesta etapa, adaptant aquests a les característiques i necessitats d'aquest tipus de grup, fent una reformulació d'aquests, per tal de que quedin més entenedors a l'hora d'haver de marcar les fites i el treball a desenvolupar amb aquest alumnat.

També s'han concretat i escurçat les competències a desenvolupar; en un primer moment vaig realitzar un primer resum de les competències que apareixen al document analitzat (Curriculum d'Educació Secundària Obligatòria), però posteriorment i havent realitzat un treball conjunt amb la resta de psicoepdagogs/es van veure que quedaria més entenedor poder realitzar un resum agrupant les competències de manera transversal, així tot i estar present el resum de cada competència hem realitzat també un resum agrupat per blocs per tal de facilitar la lectura i el treball que tot professor haurà de plantejar-se amb aquest grup.

Finalment també trobareu els criteris metodològics i avaluadors que hem plantejat necessaris per a tenir en compte i ser treballats amb un grup amb aquestes característiques. Sens dubte són orientacions, suports que pretenem que facilitin i ajudin en el treball del dia a dia dels professors vers aquests alumnes, sense voler ser una intromissió en la seva feina sinó acompanyar-lis i orientar-los a poder aconseguir que el treball que realitzin arribi a ser profitós i beneficios per tots els participants de la situació d'ensenyament-aprenentatge.

Bé a veure que us sembla:

PLA INDIVIDUALITZAT PEL GRUP DE RITME LENT PER ASSOLIR L’ETAPA D’ESO
OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA Adaptació del DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria, en quant els objectius que haurien d’assolir els alumnes del grup de ritme lent:                      1)    Entendre el valor del diàleg i de la cooperació.  Entendre que aquests comporten esforç i que afavoreixen la convivència i el creixement personal.  (Resumint: s'han d'evitar les confrontacions inadequades. El grup ha de poder treballar). 2)    Assumir els teus deures i exercir els teus drets. Entendre que no hi ha drets, sense deures.  (Resumint: Has de fer el que et toca fer en cada classe sense demorar-te.  Solament després parlaràs dels teus drets). 3)    Fer plans i prendre decisions. I fer-ho pensant en les conseqüències. Has de ser capaç de plantejar-te un objectiu, per  exemple, preparar-te un examen, i ser capaç d’actuar, tenint en compta l’esmenta’t objectiu. 4)    Produir narracions (Introducció, cos i desenllaç), descripcions, explicacions (causes i conseqüències) i argumentacions. 5)    Buscar informació i organitzar-la. (Pensa en la llibreta, en els dossiers que elabores, en la preparació d’un control). 6)    Apropar-se a determinades professions. Fer-ho a través dels llibres, a través d'internet o contactant amb la realitat concreta. 7)    Conèixer altres cultures: Com viuen? Quins problemes tenen? Què tenen? 8)    Comprendre missatges curts, en una o més llengües estrangeres. 9)    Comprendre el funcionament del cos i adoptar hàbits sans.  És a dir, has de saber com funciona el teu cos i  has de ser capaç de protegir la teva salut.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES A DESENVOLUPAR A TRAVÉS DE LES DIFERENTS ÀREES
Competència comunicativa lingüística i audiovisual	Saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se) per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació (l’anomenada competència digital), amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions. L’alumne ha de ser capaç de fer ús de tècniques per memoritzar, ha de saber organitzar, recuperar, resumir, i  sintetitzar. Alhora ha de mostrar  el domini dels recursos comunicatius específics de les diverses matèries que han de facilitar la comunicació del coneixement i compartir-lo sabent descriure, explicar, justificar, interpretar o argumentar els fenòmens que es plantegen en els projectes d’estudi a les aules).
Competències artística i cultural	L’alumne ha de poder conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se mitjançant codis artístics. Ha de disposar d’habilitats de cooperació i tenir consciència de la importància de donar suport i apreciar les iniciatives i contribucions d’altri en la consecució del resultat final.
RESUM COMPETÈNCIES COMUNICATIVES	En els nostres alumnes tindrem en compte que són capaços de: - Escoltar i participar en les converses. - Descriure, narrar, explicar i argumentar. - Comprendre textos senzills.                        - Fer síntesis: Subratllar, esquematitzar, resumir.
Tractament de la informació i competència digital	Ha de ser capaç de cercar, captar, seleccionar, registrar i processar la informació, amb l’ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s’utilitzin (oral, imprès, audiovisual, digital). L’alumne ha de poder comunicar la informació i els coneixements adquirits emprant, de manera creativa,recursos expressius que incorporin, no solament diferents llenguatges i tècniques específiques, sinó també les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. Per tant ha de poder  organitzar, relacionar, analitzar i  sintetitzar la informació que rebi per realitzar una adequada comprensió d’aquesta.
Competència matemàtica	Implica el coneixement i maneig dels elements matemàtics basics (diferents tipus de nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.) en situacions reals o simulades de la vida quotidiana; elaborar la informació a través d’eines matemàtiques (mapes, gràfics...) per poder-la interpretar, i posar en pràctica processos de raonament que condueixin a la solució de problemes o a l’obtenció de la informació. L’alumne ha de ser capaç de d’analitzar, interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions.
Competència d’aprendre a aprendre	Comporta tenir consciència i regulació conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge: l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió i l’expressió lingüística, entre d’altres. L’alumne ha de desenvolupar el pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i plantejar la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racional i críticament, amb la informació disponible. Implica ser capaç d’autoavaluar-se i autoregular-se, responsabilitat i compromís personal, saber administrar l’esforç, acceptar les errades i aprendre de i amb les altres persones.
RESUM COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES	C.Digital: Buscar  informació. Fer textos i presentacions. Modificar textos. Enriquir-los afegint  imatges  i sons. Intercanviar informació. -C. Matemàtica:  Classificar. Comptar i operar. Mesurar. Identificar les formes geomètriques i els cossos de l'entorn. Considerar les fraccions, els decimals i els percentatges conjuntament.  Plantejar problemes i raonar la seva resolució. Entendre les expressions que contenen conceptes matemàtics. -C. D’aprendre a aprendre.. Aquesta competència podria guiar les altres. La persona que té aquesta competència és conscient del que sap, i coneix les seves limitacions. Aquesta persona pot autoavaluar-se. Per tant: Per una banda, saber gestionar la seva atenció  i la seva memòria. Per una altra banda: - Saber obtenir informació... - Saber transformar-la.. - Saber aplicar-la.  Aplicar-la en situacions semblants i en contextos diversos.
Competència d’autonomia i iniciativa personal	L'alumne ha d'arribar a  ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.
RESUM COMPETÈNCIES PERSONALS	Quan diem que una persona té aquestes  competències? Quan coneix les seves emocions i les controla, quan s'accepta a si mateix. I quan, interaccionant amb els altres, és capaç de posar-se en el seu lloc, és a dir, identificar- se, en certa manera amb ells (Empatia).  Quan és capaç d'actuar assertivament, escoltar, animar, dialogar, prendre decisions, resoldre conflictes. L'Autonomia, és el nucli de les competències personals.   Diem que una persona és autònoma, quan és capaç de planificar les seves accions: 1.    Objectius. 2.    Recursos per a assolir-los. 3.    Actuacions. Tenint en compte que ser  autònom implica també ser capaç d'interaccionar amb altres persones, la persona autònoma ha de tenir determinades habilitats, descrites en el si d’aquesta mateixa qüestió.
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.	Implica habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, ciència, processos tecnològics, etc.) i per interpretar el món.
Competència social i ciutadana	Ha de ser capaç de valorar les diferències i reconèixer la igualtat de drets entre els diferents col·lectius, en particular, entre homes i dones, i practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en l’àmbit individual com en el social. Ha de saber  construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics; exercir els drets, llibertats, responsabilitats i deures cívics, i defensar també els drets d’altri.
RESUM DE LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MÓN	CONVIURE: Quan diem que una persona té aquesta competència?  Quan actua democràticament, de forma solidària (es posa de part d'un col·lectiu atacat injustament...), tolerant i a més té  el desig  de millorar la societat en la que viu. * Quines coses potenciarien aquesta competència?   Treballar els valors, és a dir, les coses que valen la pena. Els drets i els documents dins dels quals estan inclosos..  Els debats que fan que les persones es posicionin de forma racional i responsable. Els conflictes i la seva resolució. El treball cooperatiu. HABITAR EL MÓN: Utilitzar de forma responsable els recursos naturals (la fusta, l'aigua, el petroli, ..). Tenir cura del medi ambient (no embrutar, ...). Consumir de forma responsable. Protegir la  salut pròpia (alimentació, droga,..) i la dels altres (fumar,..). Per tenir aquesta competència cal entendre el món físic i les lleis que el regeixen.
CRITERIS METODOLÒGICS
Introduir nous coneixements qüestionant idees prèvies, provocant el dubte, estimulant la participació: han de poder identificar problemes, fer-se preguntes,  representar-se com haurien de ser les coses...
Les explicacions dirigides al grup han de ser molt senzilles  i s'han de completar amb un dibuix, amb un esquema  o amb un element real.
Si els alumnes trien els continguts que s'han de prioritzar, s'impliquen més.
Utilitzar metodologies atractives per mantenir l’atenció de l’alumnat: pissarra digital, vídeo...)
Fomentar la participació a classe i el treball en grup.
Donar explicacions clares, seqüenciades de l’activitat que els alumnes han de realitzar, assegurant-se que tothom ho ha comprès.
És important que en totes les sessions hi hagi activitats de reforç, activitats obertes i activitats d'ampliació. Els alumnes no haurien d’estar obligats a fer-les totes,  així tots podran treballar en funció del seu nivell  i el que és també molt important, en funció dels seus interessos.
Si es busca la transversalitat, els alumnes acaben relacionant les diferents matèries. Els elements transversals abunden: l'alimentació, la salut, la contaminació, els problemes socials(...).
CRITERIS AVALUADORS
Fer ús de diferents instruments d’avaluació per millorar el rendiment dels alumnes: preguntes i respostes orals, treballs en petit grup i/o individuals, proves escrites (...).
Establir diferents graus de complexitat en les activitats per arribar a assolir un objectiu.
Treballar l’avaluació continua que permeti a l’alumne conèixer de primera mà la seva evolució.
ASPECTES QUE S’HAN D’AVALUAR
Participació adequada. No participen adequadament les persones que dificulten el treball dels altres. Comprendre les pautes que dona el professor. I ser capaç de seguir-les. Ser capaç d'atendre  i comprendre també les seves explicacions. Ser capaç d'atendre i  no veure’s demorat en el començament de les tasques. Parlar adequadament i respectar les opinions dels altres. Les persones que criden, contesten de mala manera, o  parlen quan no els toca, no parlen adequadament. Fer síntesis: subratllar, esquematitzar i resumir. Transformar textos. Per exemple ampliar-los, il·lustrar-los, o resumir-los. Ser capaç de exposar allò que s'ha aprés durant una classe..
PUNTUACIÓ.  (AVALUACIÓ CONTÍNUA: COMPTA EL TREBALL DE CADA DIA). -Tres punts si es participa afavorint el treball dels altres (Intel·ligència adaptativa). -Dos punts si les llibretes i els dossiers es fan seguint les normes donades pel centre. -Dos punts si s’és capaç d'exposar el que s'acaba de fer o escoltar i transformar textos. -Tres punts si els controls es fan bé.

Segona reunió per l'elaboració del pla d'actuació

Novament aquest matí ens hem reunit per avançar en el treball del citat pla d'actuació.
Tal i com vam acordar en la darrera sessió hem començat a parlar dels criteris metodològics com avaluadors que s'han incloure en el document. He exposat novament els que jo havia fet incloura, aspectes metodòlogics i avaluadors que atenen a un grup amb dificultats i que per tant necessiten de metodologies atractives, de recursos i eines que millorin l'aprenentatge, de la necessitat de poder comptar amb diferents nivells de dificultat en la realització d'exercicis per poder atendre a les dificultats i possibilitats de tots els alumnes, de poder seguir una avaluació continua que no només doni valor a la realització d'una prova final sinó a l'esforç i al trebvall diari que realitza l'alumne.

En aquest punt de partida han anat sortint altres criteris metodològics com avaluadors, hem anat reelaborant també els meus propis ajudant-me en tot moment ha adoptar l'enfocament adequat. I és que poder contrastar diferents punts de vista, aprendre de l'experiència d'altres professionals és sempre enriquidor, t'ajuda a situar-te en el propi nivell de desenvolupament pròxim, que tant valor li va atribuir Vygotsky, arribant a assolir un nivell de desenvolupament potencial, aprenent en el camí de la importància del treball conjunt per a millorar el propi així com els resultats a obtenir, en aquest cas el pla d'actuació, el document que reculli les pautes que ajudin al professorat en la seva actuació com avaluació dels alumnes amb més dificultats d'aprenetatge que es troben en aquest moment tan crucial dels seus estudis.

He acordat que m'encarregava de recollir en un document tots els punts comentats i desenvolupats i tan bon punt el tingui elaborat us el penjaré per tal que pogueu veure la feina que hem realitzat.

Límits i possiblitats de la nostra funció . LA IMPORTÀNCIA DEL TREBALL EN XARXA

En aquests mesos que porto al centre estic aprenent i coneixent ja des d'un enfocament pràctic la tasca que desenvolupa tot psicopedagog/a en el seu dia a dia, si més no en l'àmbit de secundària.

Hi ha molts elements que ha de tenir en compte i amb els quals ha de saber conciliar, portar al seu terreny o saber cedir en aquells moments importants per a poder realitzar amb èxit la seva tasca.

M'he trobat que no sempre tots els docents estan disposats a escoltar els nostres suggeriments, la nostra proposta, oferiment de recursos, pautes d'actuació que considerem que facilitaria el treball, el desenvolupament de l'alumne, que al cap i a la fi, és el nostre objectiu màxim i per això resulta fonamental saber treballar en equip, valorar el treball en xarxa que millora i amplia les nostres pròpies funcions i sense el qual la intervenció que adoptem no obtindria els mateixos resultats.

Aquest treball en xarxa es manifesta ja desde les mateixes reunions de coordinació a les quals he participat, amb docents, amb l'EAP, amb educadors de l'EBASP, amb l'E.E.E i la integradora social i alhora amb altres serveis externs que intervenen conjuntament en el desenvolupament de l'alumne.

En aquest cas puc citar la participació i observació que he realitzat amb la fisioterapeuta, que assisteix dos dies a la setmana per intervenir amb els alumnes amb discapacitats motòriques per ajudar-los en el seguiment i consolidació de pautes d'autonomia i millora física (millorar l'equilibri, coordinació, utlització del caminador, cadira de rodes...), alhora aquesta realitza un treball extern amb contacte amb altres institucions, professionals per incentivar recursos, serveis que facilitin i millorin la intervenció que des del centre es realitza amb aquell alumne (contacte amb ortopedes, institut Guttmann...), per tal de poder realitzar com comentava anteriorment un treball en xarxa.

No obstant també l'E.E.E, com a professional que es troba en contacte permanent i diari amb els alumnes amb més dificultat és la que s'ocupa de que el dia a dia dels seus alumnes sigui el més profitós i "adaptat" posible: encarregant-se d'aconseguir les rutes d'accés a les classes més senzilles, d'aquells estris escolars (bolígrafs, llbretes...) que facilitin el seguiments dels alumnes en les diferents classes, de les taules i cadires que es trobin en condicions adequades per a ser utilitzades per aquells alumnes amb més dificultat (...) així com de procurar novament el treball en xarxa i col·laboració de fundacions com l'Ecom que procuren a l'institut de forma voluntària aquells monitors que ajudin en el desplaçament i suport durant aquelles sortides que realitzen els alumnes al llarg del curs.

Amb aquests exemples vull manifestar com he après de la importància del treball en xarxa; he exposat diferents exemples en els que es posa de relleu que la nostra intervenció realitzada de forma unitària no seria possible o si més no, no aconseguiria grans resultats ja que existeixen molts elements, molts àmbits que calen del suport d'altres professionals, d'altres serveis que afortunadament existeixen i que cal conèixe'ls i establir relacions i treball conjunt ja que no només faciliten la nostra tasca si no que a més és necessària si volem desenvolupar una intervenció que atengui tots els plans, àmbits individuals de la persona (el físic, el mental, el familiar...).

Naturalment no sempre resulta una tasca senzilla, tal i com he pogut observar i palpar al llarg del meu periode de pràctiques, ja que no sempre es dona una unificació de criteris per a procedir, i per això resulta important aprendre a conciliar opinions i aprendre a treballar tots a una, però quan això no és possible, ja que et pots trobar amb persones, serveis, que difereixen del teu punt de vista, de la teva manera d'actuar ja sigui per manca de temps, de recursos és important tot i això, poder aprendre a treballar en xarxa, ja que disposar del suport i recolçament en quant a recursos, personal d'altres institucions, com professionals al llarg del camí, t'acabes adonant que sense aquest treball no seria possible portar a terme una intervenció que realment tingui efectes positius i permanents en l'alumne com en el seu entorn més proper, és a dir, que el treball que realitzes no s'cabi en el moment de sortida del institut, si no que pugui tenir una continuitat gràcies a aquest treball en xarxa que facilita el desenvolupament i creixement de l'alumne a través del contacte amb altres institucions, professionals que poden continuar apareixent al llarg de la seva vida.

Reflexió en quant a la nostra funció i la manera d'actuar.

La darrera setmana vaig estar convidada a participar en una reunió amb educadors de l'EBASP que porten l'espai jove del barri en el què per les tardes ofereixen un espai de lleure als joves per poder fer els deures, estar amb amics, compartir experiències (...).

Entre d'altres joves del centre assisteix un alumne marroqui amb una discapacitat, el qual de petit per motiu d'un accident se li va haver d'amputar una cama.

Aquest jove jo el coneixia ja que assistia a l'escola on treballo i com vaig compartir un estiu amb aquest, ja que va participar al casal d'estiu que organitzo cada any, derivat pels serveis socials per tal de que pogués viure aquesta experiència i relacionar-se amb els nous companys/es, ja que feia poc que era al nostre país i així poder compartir en aquesta reunió les meves vivències amb el jove com amb la família.

Ha estat una reunió compartida també amb l'E.E.E que és la que pasa també més temps amb el jove al centre, per tal de poder informar dels canvis, estats d'ànim del jove ja que actualment no està passant per un bon moment. L'intercanvi d'informacions, i la demanda de realitzar posteriorment una reunió amb tots els agents que intervenen ha estat una demanda del propi EBASP per poder tenir més elements, poder conèixer millor al jove per poder realitzar el seu treball amb més coneixment de causa i així millorar la seva pròpia intervenció. En un primer moment el motiu de la reunió m'ha semblat interessant i amb un motiu justificat però posteriorment al parlar amb la psicopedagoga de l'EAP, la seva exèriència m'ha ajudat a treure profit de l'experiència en el sentit de que m'ha fet entendre que tot i que el nostre treball hagi de ser cooperatiu, hagi de buscar l'objectiu comú i treballar vers l'alumne, cada professional ha d'atenir-se a les seves funcions i hem de saber situar-nos i no deixar-nos emportar per la situació o pel vincle que arribem a establir amb l'alumne, fet que sembla motivar als propis educadors de l'EBASP per les actuacions que estaven realitzant fins ara, sobrelimitant-se en les seves pròpies funcions.

Aquesta altra mirada facilitada per la psicopedagoga m'ha ajudat a entendre una mica millor com ha de ser el nostre paper i la nostra pròpia actuació com a psicopedagogs: hem de saber conèixer quines són les nostres funcions i en quin moment hem de derivar a altres serveis o professionals, deixar que facin la seva feina i que cada acció segueixi el seu propi curs tot i que pensem que seguint una altra via, que fent gestions nosaltres mateixos poguem aconseguir millors resultats, ja que no és el més correcte.

Precisament adoptar un enfocament constructivista i basat en el treball conjunt ens ha d'ensenyar a saber construir conjuntament la intervenció a realitzar, ha saber compartir els coneixments i experiències de tots els implicats però també a saber exercir les nostres funcions sense sobrelimitar-nos i deixant que cada professional exercici la seva tasca amb llibertat i sota el seu camp d'acció.

Acte d'una reunió de coordinació al gabinet d'orientació

Es important poder recollir en un document tot el que es parla i s'acorda en qualsevol reunió de coordinació, sobretot quan estem parlant d'aspectes o pautes d'intervenció que afecten a l'evolució de qualsevol alumne i per tant és important no oblidar cap punt per part de cap professional que es troba immers en el procés.
Per això posteriorment a cada reunió el cap de departament és l'encarregat de enviar-nos l'acte de la reunió realitzada. 
Us mostro un exemple de diferents aspectes treballats en una reunió setmanal realitzada:

 

 Departament d’O/EAP, 26/10/11

Assistents

Constancio E,  Coral T, Susana, Montse, Thais (fa pràctiques)  i Martín

Temes tractats:

1)  De cada grup, una llista on figurin els recursos que  per cada alumne es despleguen: Dictamen I seguiment. PI. Desdoblament. EAP. Atenció individualitzada..

2) A. G:   Falta molt  i li quedaran moltes. S’ha proposat una reunió amb els pares, per veure a què es comprometen.

3) Una alumna que ha passat pel centre, que ara està en la UEC..  Actualment bé!.  Anteriorment les intervencions que s’havien fet  no l’havien ajudat..

4) O. S. (No té base. Falta molt. Li falta afecte. Té moltes fantasies. Sembla que periòdicament té crisis).. Rebrà atenció individualitzada..

5) Ab. Els S.S, estan fent un treball amb la família.  S’ha proposat una reunió de tots els professionals que hi intervenen.

6)P i O (amb paràlisi cerebral). Mirant les notes de la preavaluació, sembla que la P. obtindrà el títol i l’O. repetirà.  S’ha dit que aprovant la P, no li fem cap favor, doncs, amb l’ESO aprovada, no podrà fer cap PQPI,  i pel seu nivell, s’estavellarà en qualsevol cicle formatiu. Controvèrsia d’opinions en aquest punt.

7) Quart D (grup de ritme lent).  D’aquest grup s’han dit tres coses: 1)Obtenen notes altes, tenint un nivell baix.. 2) Si augmenta el nombre de suspesos, pot augmentar la desmotivació i empitjorar la dinàmica.  3) Es pot elaborar una llista de mínims a assolir i els que no arribin, que no obtinguin l’aprovat. S’acorda que aquest document l’elaborarà l’alumna de pràctiques.

.

OBSERVACIONS: