Concretem l'evolució del pla d'actuació pel grup de ritme lent

Aquest matí m'he reunit amb el meu tutor i el cap del departament d'orientació, l'altre psicopedagog del centre, per poder comentar com anava l'elaboració del citat document que he començat a elaborar.

Els he mostrat el que havia estat fent fins a aquest moment, els dubtes que m'havien sorgit i com havia intentat solucionar-ho ( a través de la consulta de diversos documents que vaig comentar en l'apartat d'enllaços d'interès).
I és que he elaborat un document que pugui resultar el més esquemàtic possible per tal de facilitar la lectura i que realment pugui arribar a ser una guia pel professorat a l'hora de fer les avaluacions en el grup de ritme lent.
Per tant hem anat comentant els diferents apartats, primerament els objectius generals, els quals hem acordat que realitzarem un resum més exhaustiu d'aquest per tal de que s'adequi una mica més a les característqiues d'aquests alumnes. Posteriorment hem comentat les diferents competències que els alumnes haurien d'arribar a desenvolupar a través dels diferents continguts que es treballen en el conjunt d'assignatures.
Finalment els he exposat els criteris metodòlogics i avaluadors que he fet constar exposant que en aquest punt m'havia basat en el propi aprenentatge i consulta bibliogràfica de diferents assignatures cursades al llarg d'aquests estudis, com Educació Especial, Anàlisi de Casos, entre d'altres.
Hem acordat que analitzarem amb deteniment cada un d'aquests criteris en una propera reunió i a més el cap de departament ha suggerit que seria interessant incloura també en els criteris avaluadors la puntuació que es podria fer servir en l'alumnat per poder arribar a superar l'assignatura, on tot i que posteriorment cada professor pugui seguir els seus propis criteris li ajudi en la configuració del procés d'avaluació a seguir en aquest grup i amb aquests alumnes. I és que hem estat d'acord en emfatitzar que el més important és poder seguir una avaluació continua on el més important no és el resultat obtingut en un examen sinó el treball que es realitza al llarg del curs (participació a classe, bona presentació del material realitzat, presentació a temps de les feines encomanades...), ja que tal i com a dit el meu tutor, quan això es compleix els resultats dels exàmens solen correpondre's amb una bona nota.
La veritat és que el treball conjunt realitzat en aquesta sessió m'ha estat molt gratificant, ja que m'ha possibilitat compartir i treballar conjuntament sota un primer treball realitzat per mi mateixa en aquesta institució ajudant-me a aprendre i a reflexionar sobre tots els aspectes que intervenen i són importants, no només en el treball conjunt sinó també en tots els criteris i aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora d'elaborar documents d'aquest nivell el qual estaran condicionant el treball i la futura acreditació d'aquells alumnes que presenten més dificultat.

Ús dels ordinadors a l'aula.

Com cada matí intervinc en diferents sessions de classe del grup de ritme lent, especialment en les classe de matemàtiques que és on he tingut un contacte i treball més proper amb la tutora.

En aquests darrers dies em començo a sentir satisfeta del treball que estic realitzant: després de que l'E.E.E i jo mateixa vàrem parlar amb els informàtics de l'institut els quals ens van facilitar el programa de la pissarra digital, per a poder ser instal·lat als ordinadors dels alumnes amb discapacitat sembla que comença a fer-se operatiu els esforços realitzats ja que comencen a seguir les diferents classes amb el suport de l'ordinador.
De fet els ordinadors es troben a classe diàriament preparats per a poder ser utilitzats en les diferents assignatures.
A través de la reunió realitzada  la darrera setmana amb la tutora, aquesta va transmetre al claustre de professors la importància de poder treballar amb els ordinadors a l'aula, de poder utilitzar metodologies el més atractives possibles pel conjunt de l'alumnat, i la gran majoria així ho està fent, fent ús de diferents recursos TICS per millorar la interacció i participació de l'alumnat a l'aula, com és també la utilització de la pissarra digital.
Alhora cal dir que a la classe de matemàtiques s'ha realitzat un dossier pel conjunt dels alumnes amb els diferents exercicis que van realitzant a la pissarra digital per tal de que puguin anar fent els exercicis i així poder anar repassant també a casa. Aquest dossier també el tenen en versió digital els alumnes amb N.E.E per tal de que puguin anar realitzant-ho en versió digital en aquells moments puntuals que els pugui facilitar la feina fer-ho a través de l'ordinador. Aquests s'ho van guardant al pendrive i així pot ser corregit per la tutora posteriorment.
De manera similar es treballa en diferents assignatures com a castellà on a més vam acordar que l'E.E.E s'encarregaria d'anar penjant els exercicis que la professora vagi demanant al blog dels alumnes, que va ser creat el curs passat, amb una pestanya per a cada assignatura, per tal de que en aquest espai els alumnes es puguin trobar els deures penjats i així poder descarregar-se'ls a casa i realitzar-los còmodament al seu ordinador.
Aquells professors que encara no es troben molt familiaritzats o còmodes amb aquestes tècniques almeys s'ha pactat que s'intenti evitar treballar a través de dictar apunts o fer copiar exercicis, ja que dificulta el seguiment dels continguts a l'alumnat i especialment per aquests alumnes amb N.E.E, per això s'ha pactat facilitar fotocòpies que puguin anar enganxant a la llibreta, realització de dossiers amb les activitats a realitzar (...).
Així que a nivell general s'estan aconseguint els objectius establerts tot i que no sempre amb facilitat i estic aprenent a negociar, pactar i arribar a posar-me en el lloc del professor que moltes vegades veu la nostra feina com una intromissió, per això intento donar-li eines per facilitar-lis també a ells al màxim la feina a fer, per exemple col·laborant en la realització dels dossiers, ajudant a instal·lar el programa de la pissara digital als ordinadors (...).
El més important és que quan parlo amb el conjunt del alumnes i també en particular amb els alumnes amb N.E.E sobre com va aquests dies la feina que fan a classe em reflexen l'evolució dels petits canvis que s'estan produint quan em  contesten: "ey profe, está muy bien ya que no tenemos que estar copiando todo el rato, es mejor seguir con el librito de ejercicios y además la pizarra mola, te enterás más (...)".

Què és la paràlisi cerebral?

És molta la bibliografia que porto consultada fins al moment, i tot i que aquest tema el vaig tocar ben bé en l'inici del projecte, o més ben dit del preprojecte, no m'havia posat a comentar res al respecte, és a dir, sobre la discapacitat que tenen els dos alumnes del grup de ritme lent, sota els quals estic centrant més la meva intervenció.

Com ja he comentat en darrers missatges ells tenen paràlisi cerebral, tot i que amb afectacions diferents;  l'O. va en cadires de rodes perquè té dificultats motrius tant a les cames com a les mans, mostrant més dificultat de coordinació en una de elles. També té certa dificultat en la parla, tot i que s'expressa adequadament i es fa entendre, encara que amb lentitud, sense problemes. La P. pot caminar tot i que amb dificultat ja que té els peus separats i realitza encreuaments a l'hora de caminar que dificulten el seu equilibri. Alhora té falta de visió que fa que hagi de portar ulleres amb una gran dioptria i que tots els treballs se l'hagin de donar ampliat per facilitar la seva lectura.

Les complicacions per aquests dos nens es van presentar en el moment del part, els quals es van quedar sense oxigen uns quants segons (l'O. més que la P.) i això va ocasionar la seva paràlisi cerebral, una discapacitat dels quals els pares van haver d'aprendre a conviure i acceptar tot i que no sempre ha estat senzilla.

Per això em vaig posar a investigar sobre que era la paràlisi cerebral, com s'ocasiova, quines parts quedaven afectades, quin era el millor tractament, els especialistes que intervenen (...), per tal d'apropar-me millor i amb més coneixement a aquesta realitat malauradament no sempre ben acceptada i amb les millors possibilitats en el món real.

Per això voldria compartir en aquest apartat una mica d'aquesta informació que m'acompanya al llarg del meu periode de pràctiques.

Perdoneu que la informació es trobi en castellà, però és una de les fomts on més informació i ben detallada he trobat, que m'ha agradat molt com desenvolupa el tema:

"Definición

Se define como un trastorno neuromotor no progresivo debido a una lesión o una anomalía del desarrollo del cerebro inmaduro. La Parálisis Cerebral no permite o dificulta los mensajes enviados por el cerebro hacia los músculos, dificultando el movimiento de éstos. Es un concepto enormemente ambiguo ya que aunque sea un trastorno motor también lleva asociados otros de tipo sensorial, perceptivo y psicológico. La Parálisis Cerebral no es progresiva, lo que significa que no se agravará cuando el niño sea más mayor, pero algunos problemas se pueden hacer más evidentes.

Existen muchos tipos. Las vamos a clasificar siguiendo cuatro criterios:

Según el tipo:

• Espasticidad (Espásticos): aumento exagerado del tono muscular (hipertonía), por lo que hay movimientos exagerados y poco coordinados. Afecta al 70-80% de los pacientes.
• Atetosis (Atetósicos): se pasa de hipertonía a hipotonía, por lo que hay movimientos incoordinados, lentos, no controlables. Estos movimientos afectan a las manos, los pies, los brazos o las piernas y en algunos casos los músculos de la cara y la lengua, lo que provoca hacer muecas o babear. Los movimientos aumentan a menudo con el estrés emocional y desaparecen mientras se duerme. Pueden tener problemas para coordinar los movimientos musculares necesarios para el habla (disartria).
• Ataxia: sentido defectuoso de la marcha y descoordinación motora tanto fina como gruesa. Es una forma rara en la que las personas afectadas caminan inestablemente, poniendo los pies muy separados uno del otro
• Mixto: es lo más frecuente, manifiestan diferentes características de los anteriores tipos. La combinación más frecuente es la de espasticidad y movimientos atetoides.

Según el tono:

• Isotónico: tono normal.
• Hipertónico: aumento del tono.
• Hipotónico: tono disminuido.
• Variable.

Según la parte del cuerpo afectada:

• Hemiplejía o Hemiparesia: se encuentra afectada uno de los dos lados del cuerpo.
• Diplejía o diparesia: la mitad inferior está más afectada que la superior.
• Cuadriplejía o cuadriparesia: los cuatro miembros están paralizados.
• Paraplejía o Paraparesia: afectación de los miembros inferiores.
• Monoplejía o monoparesia: se encuentra afectado un sólo miembro.
• Triplejía o triparesia: se encuentran afectados tres miembros.

Según el grado de afectación:

• Grave: no hay prácticamente autonomía.
• Moderada: tiene autonomía o necesita alguna ayuda asistente.
• Leve: tiene total autonomía.

Es muy difícil que un paralítico cerebral pueda encuadrarse de forma clara en un tipo clasificatorio.

Causas

La Parálisis Cerebral no es una sola enfermedad con una sola causa, sino un grupo de trastornos relacionados entre sí que tienen causas diferentes

Muchos de los casos de Parálisis Cerebral no tienen una causa conocida. El trastorno se produce ante un desarrollo anormal o un daño en las regiones cerebrales que controlan la función motora.

Se puede producir en el periodo prenatal, perinatal o postnatal (cinco primeros años de vida).

Factores y sus causas Factor Causa Familiar Predisposición genética Prenatal Hipoxia: falta de oxígeno Rubeola Exposición a rayos X Diabetes Incompatibilidad sanguínea. Incompatibilidad Rh. Perinatal Desprendimiento de la placenta. Prematuros Anoxia: estado de oxigenación insuficiente Trauma Postnatal (10 – 20%) Enfermedades infecciosas Accidentes cardiovasculares Meningitis
	Nivel cognitivo La Parálisis Cerebral Infantil (PCI) no tiene porqué suponer una afectación a nivel cognitivo, como tradicionalmente se ha creído, lo que ha abierto el camino a intervenciones psicológicas que lo han potenciado. Las personas que no son capaces de controlar bien sus movimientos, o no pueden hablar, a menudo se da por supuesto que tienen una discapacidad mental. Aunque algunas personas con Parálisis Cerebral tienen problemas de aprendizaje, esto no es siempre así, incluso pueden tener un coeficiente de inteligencia más alto de lo normal. Aproximadamente un tercio de los niños tienen un retraso mental leve, un tercio tiene incapacidad moderada o grave y el otro tercio restante es intelectualmente normal. Alteraciones visuales El problema visual más frecuente es el estrabismo (los ojos no están alineados) que puede necesitar ser corregido con gafas o, en los casos más graves, mediante una operación quirúrgica. Los problemas visuales más serios son menos frecuentes. Algunos niños pueden tener un defecto que provoca  que la parte del cerebro que es responsable de la interpretación de las imágenes que el niño ve no funciona con normalidad. En pocos casos, el niño se puede quedar ciego pero en la mayoría de los casos los niños con este defecto sólo tienen dificultad para descifrar los mensajes que reciben desde sus ojos, por ejemplo, cuando aprenden a leer. Comunicación La capacidad de comunicarse de un niño afectado por Parálisis Cerebral va a depender fundamentalmente de su desarrollo intelectual, que hay que estimular desde el principio. Su capacidad de hablar también dependerá de la habilidad que adquiera para controlar los músculos de la boca, la lengua, el paladar y la cavidad bucal. Las dificultades para hablar que tienen los paralíticos cerebrales suelen ir asociadas a las de tragar y masticar. Tratamiento La Parálisis Cerebral no tiene tratamiento pero, con una atención adecuada que le permita mejorar sus movimientos, que le estimule su desarrollo intelectual y le permita alcanzar el mejor nivel de comunicación posible y que estimule su relación social, podrá llevar una vida plena y enteramente satisfactoria. Los niños con Parálisis Cerebral y sus familias o ayudantes son miembros importantes del equipo de tratamiento y deben involucrarse íntimamente en todos los pasos de la planificación, toma de decisiones y la administración de los tratamientos. Diversos estudios han demostrado que el apoyo familiar y la determinación personal son dos de los factores más importantes que predicen cuáles de los individuos con Parálisis Cerebral lograrán alcanzar las metas propuestas a largo plazo. El dominar habilidades específicas, como el caminar correctamente, es un enfoque importante del tratamiento diario, pero la meta final debería ser ayudar a las personas  a evolucionar a la edad adulta de manera satisfactoria y conseguir la máxima independencia en la sociedad. El niño debe ser controlado por un médico especialista en rehabilitación y tiene que ser valorado en forma periódica: Inicialmente cada mes hasta que cumpla los 6 meses de edad. De los seis a los doce meses: cada dos meses. Semestralmente hasta los 2 años de edad ó en caso de presentar alteraciones neurológicas hasta que sea necesario y de acuerdo a su programa establecido. Los padres deben de estar entrenados en cómo realizar los ejercicios y además deben de: Conocer el desarrollo psicomotor normal del niño. Aprender a observar las conductas del niño. Conocer las técnicas de higiene y alimentación. Conocer el programa de tratamiento domiciliario. Los pilares del tratamiento de la Parálisis cerebral son cuatro: Terapia física. Terapia ocupacional. Logopedia. Escuela (o educación compensatoria). Terapia física Normalmente, la terapia física comienza en los primeros años de vida, inmediatamente después de haber realizado el diagnóstico. Se utilizan combinaciones específicas de ejercicios para conseguir tres metas fundamentales: Prevenir el deterioro o debilidad de los músculos por la falta de uso (atrofia). Evitar la contractura, en la que los músculos de inmovilizan en una postura rígida y anormal. Mejorar el desarrollo motor del niño. La contractura muscular es una de las complicaciones más frecuentes y graves de la Parálisis cerebral y se produce cuando los músculos se encogen debido a un tono muscular anormal y a la debilidad asociada a la enfermedad. Se encuentra limitado el movimiento de las articulaciones y puede causar la pérdida de las habilidades motoras adquiridas previamente. La terapia física sola o combinada con aparatos especiales (aparatos ortopédicos) puede prevenir esta complicación mediante el estiramiento de los músculos afectados. Si el niño tiene tendones espásticos en la corva (tendones en la parte posterior de la rodilla) el terapeuta y los padres deben animar al niño a sentarse con las piernas extendidas. Un programa que se utiliza normalmente en la terapia física, que logra mejorar el desarrollo motor del niño, es la técnica Bobath. Este programa consiste en inhibir los esquemas de movimiento patológico e influir en el tono muscular para facilitar el movimiento. Otro método de terapia física es la realización de "patrones", que se basa en el principio de que las destrezas motoras deben enseñarse en la misma secuencia que se desarrollan normalmente. Sin considerar la edad del niño, al niño se le enseña movimientos elementales como impulsarse para ponerse de pie y gatear antes de enseñarle a caminar. Realmente no hay estudios que demuestren la eficacia de este método. La terapia física debe ser sólo uno de los elementos de un programa de desarrollo infantil en el que se tienen que incorporar auténticos esfuerzos para conseguir un ambiente estimulante, variado y rico, ya que el niño con Parálisis Infantil, al igual que cualquier niño,  necesita de nuevas experiencias e interacción con el mundo exterior para poder aprender. Cuando el niño alcanza la edad escolar, la terapia se distancia del desarrollo motor temprano y se concentra en preparar al niño para la asistencia a las clases, ayudándole a dominar las actividades de la vida diaria y aumentar al máximo su capacidad de comunicación.  Hay que preparar al niño para la asistencia al colegio a base de mejorar su capacidad de sentarse, moverse independientemente o en silla de rueda y prepararle para poder realizar tareas específicas como puede ser el escribir. Terapia ocupacional El terapeuta ocupacional debe enseñarle a realizar destrezas tales como comer, vestirse o usar el baño, que aumenta la confianza en sí mismos y la autoestima. Logopedia Si existen problemas para comunicarse, el logopeda debe identificar las dificultades específicas y trabajar para superarlas mediante un programa de ejercicios. Terapia de conducta Utiliza teoría y técnicas psicológicas para aumentar las habilidades del niño. Sirve de complemento a la terapia física, ocupacional y del habla. En muchas ocasiones se utilizan métodos de premios, elogios, etc. Los principales profesionales que atenderán a su hijo desde el principio serán: Médico neonatólogo. Pediatra. Fisioterapeuta. Suelen utilizar métodos como el ejercicio, la manipulación, el calor y los masajes para ayudar a que su hijo desarrolle unas pautas correctas de movimiento. También pueden aconsejarle sobre la mejor manera de llevar, coger o colocar a su hijo, y de cómo aprender a sentarse, permanecer de pie o caminar. Mediante la fisioterapia se fortalecen los músculos, facilita el caminar y evita las contracturas en las articulaciones. Mediante la terapia ocupacional el niño aprende actividades cotidianas como comer, vestirse, etc. Trabajador social. Más adelante, será necesaria la participación de otros profesionales como los pertenecientes a los Equipos de Orientación Psicopedagógica, que se encuentra compuesto por: Psicólogos y Pedagogos. Ambos se encargan de la evaluación psicopedagógica de los niños para saber sus necesidades educativas especiales y orientarles hacia la modalidad de escolarización más adecuada, así como proponerles los centros en los que podrían escolarizarse. Logopedas. Durante los primeros meses de vida puede tratar a su hijo si tiene problemas para comer o beber y más adelante para hablar, del uso del lenguaje o de comprensión, tanto del lenguaje escrito como del hablado. Asistentes Sociales. Objetivos Los objetivos del tratamiento deben ir encaminados a: Normalizar el tono muscular, por lo que se deben realizar movimientos terapéuticos específicos y no sólo ejercicios, para poder lograr el control de puntos clave: cabeza, cuello, gateo, caminar, etc. Inhibir los patrones de postura refleja anormal. Facilitar las reacciones de enderezamiento y equilibrio, así como el uso de férulas y aditamentos inhibitorios. Facilitar las posturas adecuadas y los movimientos normales. "
	Podeu consultar tota aquesta informació i molta més a la següent direcció:
	http://salud.discapnet.es/Castellano/Salud/Enfermedades/EnfermedadesDiscapacitantes/P/Paralisis%20cerebral/Paginas/Descripcion.aspx

El handicap de l'acreditació

A partir del gran debat que vaig viure la passada reunió de coordinació del gabinet juntament amb la psicopedagoga de l'EAP, sobre el tema de les acreditacions dels alumnes del grup de ritme lent, en quant tot i no seguir el currículum ordinari i que continuen suspenent moltes assignatures hi han moltes postures que es mostren favorables en quant a la seva acreidtació, ja que consideren que aquest títol és una oportunitat per obrir-los portes de cara no només a una possible formació futura, tot i que ara per ara no els veiem preparats per les qualificacions obtingudes sinó també perquè és la manera de que puguin arribar a obtenir una feina remunerada ja que sol ser el títol mínim que et solen demanar i per tant si els treiem de l'institut sense aquesta acreditació els estarem abandonanat a la seva sort.

No obstant també existeixen unes altres postures que manifesten que no tenen ni els mínims que es consideren bàsics per a poder obtenir aquesta acreditació, que no hem aconseguit millorar la seva base per a poder posteriorment continuar uns estudis de formació professional i que per tant què estem aconseguint amb aquesta acreditació?

Sens dubte aquest tema m'ha semblat molt controvers i m'ha generat la necessitat de documentar-me al respecte, d'adoptar una opinió fonamentada en documents que tractin el tema per a poder prendre una decisió ajustada i real.

Per això aquest cap de setmana m'he posat a investigar i he trobat un document de la Generalitat que dona elements per reflexionar i entendre una mica millor la diferència entre els conceptes d'avaluació, promoció i acreditació.

Tal i com explica el mateix document no és un document que marqui un criteri únic sinó que ajuda per a la seva reflexió, i m'ha semblat interessant poder-lo compartir en aquest espai del blog, per a tots aquells que us sembli interessant com a mi poder-vos documentar i saber una mica més sobre el tema.

Aquí us deixo l'enllaç.

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Serveis%20Territorials/Girona/Documents/Avaluaci%C3%B3,%20promoci%C3%B3%20i%20acreditaci%C3%B3.pdf