Avui feia un anàlisi de tot el que he arribat a compartir a través d'aquest blog. Ha estat una experiència que m'ha donat l'oportunitat d'aprendre i perfilar el paper d'un psicopedagog/a als centres de secundària. No només des de l'atenció individualitzada, que moltes vegades ens vé a la ment quan pensem en aquesta figura, sinó del gran treball que realitza amb altres professionals, la importància del treball en xarxa per aconseguir que una intervenció arribi més enllà, sigui beneficiosa i enriquidora no només pels implicats directes sinó també pel conjunt d'alumnes, professionals que hi formen part del mateix centre.
Aquesta visió se sustenta sota una perspectiva constructivista de l'ensenyament-aprenentatge en el sentit de constatar que el desenvolupament i l'aprenentage humans són bàsicament el resultat d'un procés de construcció que parteix no només del nostre codi genètic sinó també de les experiències amb les quals interactuem.
Alhora aquest periode de pràctiques m'ha possibilitat conèixer el tractament i actuació amb els alumnes amb discapacitat, els recursos amb els quals compten o haurien de comptar i el marc teòric i legal que els ampara.
No obstant no sempre resulta una tasca senzilla el seu tractament, ja que moltes vegades et trobes amb reticències, manca de motivació per part de les dues parts (alumne i docent) que dificulta el progrés i l'autonomia d'aquests alumnes.
En aquest sentit considero que el treball desenvolupat ha estat ampliat respecte a l'objectiu inicial, ja que tot i haver establert mesures per millorar la implicació i seguiment escolar dels alumnes amb discapacitat també ha fet front a les dificultats d'aprenentatge d'aquells alumnes que es troben en un moment important, finalitzant el 4rt d'ESO, on s'haurà de decidir el seu futur més proper, l'acreditació per una futura integració tant laboral com social.
El que he pogut comprovar és que moltes vegades ens trobem amb alumnes que no compleixen els requisits academics establerts per poder arribar a acreditar, però aquesta gran diferència de nivell ens fa plantejar la nostra intervenció i pla d'actuació, ja que sempre ens trobaríem amb alumnes, que any darrera any no es trobarien preparats per acreditar. Cal un treball i una adequació que ajudi a emmarcar els coneixements, les competències que considerem importants a desenvolupar per poder buscar la funcionalitat tant dels continguts com de les capacitats que ajudin a aquests alumnes no únicament en la recerca d'aquesta titulació sinó d'aquells mínims formatius com a nivell maduratiu que els ajudi a integrar-se i participar en la seva societat, fomentant i donant valor al mateix concepte d'inclusió, el qual feia referència als inicis d'aquest blog.
Mil gràcies a tot l'equip d'orientació del centre pel seu suport i acompanyament durant el meu periode de pràctiques, per saber escoltar-me i ajudar-me a créixer i aprendre d'aquesta gran experiència.
