Límits i possiblitats de la nostra funció . LA IMPORTÀNCIA DEL TREBALL EN XARXA

En aquests mesos que porto al centre estic aprenent i coneixent ja des d'un enfocament pràctic la tasca que desenvolupa tot psicopedagog/a en el seu dia a dia, si més no en l'àmbit de secundària.

Hi ha molts elements que ha de tenir en compte i amb els quals ha de saber conciliar, portar al seu terreny o saber cedir en aquells moments importants per a poder realitzar amb èxit la seva tasca.

M'he trobat que no sempre tots els docents estan disposats a escoltar els nostres suggeriments, la nostra proposta, oferiment de recursos, pautes d'actuació que considerem que facilitaria el treball, el desenvolupament de l'alumne, que al cap i a la fi, és el nostre objectiu màxim i per això resulta fonamental saber treballar en equip, valorar el treball en xarxa que millora i amplia les nostres pròpies funcions i sense el qual la intervenció que adoptem no obtindria els mateixos resultats.

Aquest treball en xarxa es manifesta ja desde les mateixes reunions de coordinació a les quals he participat, amb docents, amb l'EAP, amb educadors de l'EBASP, amb l'E.E.E i la integradora social i alhora amb altres serveis externs que intervenen conjuntament en el desenvolupament de l'alumne.

En aquest cas puc citar la participació i observació que he realitzat amb la fisioterapeuta, que assisteix dos dies a la setmana per intervenir amb els alumnes amb discapacitats motòriques per ajudar-los en el seguiment i consolidació de pautes d'autonomia i millora física (millorar l'equilibri, coordinació, utlització del caminador, cadira de rodes...), alhora aquesta realitza un treball extern amb contacte amb altres institucions, professionals per incentivar recursos, serveis que facilitin i millorin la intervenció que des del centre es realitza amb aquell alumne (contacte amb ortopedes, institut Guttmann...), per tal de poder realitzar com comentava anteriorment un treball en xarxa.

No obstant també l'E.E.E, com a professional que es troba en contacte permanent i diari amb els alumnes amb més dificultat és la que s'ocupa de que el dia a dia dels seus alumnes sigui el més profitós i "adaptat" posible: encarregant-se d'aconseguir les rutes d'accés a les classes més senzilles, d'aquells estris escolars (bolígrafs, llbretes...) que facilitin el seguiments dels alumnes en les diferents classes, de les taules i cadires que es trobin en condicions adequades per a ser utilitzades per aquells alumnes amb més dificultat (...) així com de procurar novament el treball en xarxa i col·laboració de fundacions com l'Ecom que procuren a l'institut de forma voluntària aquells monitors que ajudin en el desplaçament i suport durant aquelles sortides que realitzen els alumnes al llarg del curs.

Amb aquests exemples vull manifestar com he après de la importància del treball en xarxa; he exposat diferents exemples en els que es posa de relleu que la nostra intervenció realitzada de forma unitària no seria possible o si més no, no aconseguiria grans resultats ja que existeixen molts elements, molts àmbits que calen del suport d'altres professionals, d'altres serveis que afortunadament existeixen i que cal conèixe'ls i establir relacions i treball conjunt ja que no només faciliten la nostra tasca si no que a més és necessària si volem desenvolupar una intervenció que atengui tots els plans, àmbits individuals de la persona (el físic, el mental, el familiar...).

Naturalment no sempre resulta una tasca senzilla, tal i com he pogut observar i palpar al llarg del meu periode de pràctiques, ja que no sempre es dona una unificació de criteris per a procedir, i per això resulta important aprendre a conciliar opinions i aprendre a treballar tots a una, però quan això no és possible, ja que et pots trobar amb persones, serveis, que difereixen del teu punt de vista, de la teva manera d'actuar ja sigui per manca de temps, de recursos és important tot i això, poder aprendre a treballar en xarxa, ja que disposar del suport i recolçament en quant a recursos, personal d'altres institucions, com professionals al llarg del camí, t'acabes adonant que sense aquest treball no seria possible portar a terme una intervenció que realment tingui efectes positius i permanents en l'alumne com en el seu entorn més proper, és a dir, que el treball que realitzes no s'cabi en el moment de sortida del institut, si no que pugui tenir una continuitat gràcies a aquest treball en xarxa que facilita el desenvolupament i creixement de l'alumne a través del contacte amb altres institucions, professionals que poden continuar apareixent al llarg de la seva vida.