Reflexió en quant a la nostra funció i la manera d'actuar.

La darrera setmana vaig estar convidada a participar en una reunió amb educadors de l'EBASP que porten l'espai jove del barri en el què per les tardes ofereixen un espai de lleure als joves per poder fer els deures, estar amb amics, compartir experiències (...).

Entre d'altres joves del centre assisteix un alumne marroqui amb una discapacitat, el qual de petit per motiu d'un accident se li va haver d'amputar una cama.

Aquest jove jo el coneixia ja que assistia a l'escola on treballo i com vaig compartir un estiu amb aquest, ja que va participar al casal d'estiu que organitzo cada any, derivat pels serveis socials per tal de que pogués viure aquesta experiència i relacionar-se amb els nous companys/es, ja que feia poc que era al nostre país i així poder compartir en aquesta reunió les meves vivències amb el jove com amb la família.

Ha estat una reunió compartida també amb l'E.E.E que és la que pasa també més temps amb el jove al centre, per tal de poder informar dels canvis, estats d'ànim del jove ja que actualment no està passant per un bon moment. L'intercanvi d'informacions, i la demanda de realitzar posteriorment una reunió amb tots els agents que intervenen ha estat una demanda del propi EBASP per poder tenir més elements, poder conèixer millor al jove per poder realitzar el seu treball amb més coneixment de causa i així millorar la seva pròpia intervenció. En un primer moment el motiu de la reunió m'ha semblat interessant i amb un motiu justificat però posteriorment al parlar amb la psicopedagoga de l'EAP, la seva exèriència m'ha ajudat a treure profit de l'experiència en el sentit de que m'ha fet entendre que tot i que el nostre treball hagi de ser cooperatiu, hagi de buscar l'objectiu comú i treballar vers l'alumne, cada professional ha d'atenir-se a les seves funcions i hem de saber situar-nos i no deixar-nos emportar per la situació o pel vincle que arribem a establir amb l'alumne, fet que sembla motivar als propis educadors de l'EBASP per les actuacions que estaven realitzant fins ara, sobrelimitant-se en les seves pròpies funcions.

Aquesta altra mirada facilitada per la psicopedagoga m'ha ajudat a entendre una mica millor com ha de ser el nostre paper i la nostra pròpia actuació com a psicopedagogs: hem de saber conèixer quines són les nostres funcions i en quin moment hem de derivar a altres serveis o professionals, deixar que facin la seva feina i que cada acció segueixi el seu propi curs tot i que pensem que seguint una altra via, que fent gestions nosaltres mateixos poguem aconseguir millors resultats, ja que no és el més correcte.

Precisament adoptar un enfocament constructivista i basat en el treball conjunt ens ha d'ensenyar a saber construir conjuntament la intervenció a realitzar, ha saber compartir els coneixments i experiències de tots els implicats però també a saber exercir les nostres funcions sense sobrelimitar-nos i deixant que cada professional exercici la seva tasca amb llibertat i sota el seu camp d'acció.