Estem en ple procés d'avaluacions, i el passat dimecres 26 es reunien els equips docents per acabar de fer les avaluacions del seu alumnat.
En l'equip d'orientació ens vam reunir aquell mateix matí per poder parlar dels resultats del grup de ritme lent. No són del tot satisfactoris, ja que malgrat l'adaptació curricular, el número reduït d'alumnes a l'aula encara hi ha molts alumnes que tenen suspeses més de 3 matèries.
Alhora hem comentat els casos dels dos alumnes amb discapacitat, els quals un d'ells, la P, és la que ha obtingut millors resultats, només li han quedat 2 i la resta d'assignatures pràcticament té una qualificació de B. Aquest punt ha generat gran controversia al gabinet, ja que amb aquests resultats si arriba així a final de curs podrà acreditar, i el dubte és fins a quin punt aquesta alumna està en condicions d'acreditar: que farà quan surti del institut? Realment té els coneixements, les competències per a poder desenvolupar un cicle de formació professional? Com podrà portar-lo a terme, seguir les exigències, lluitar contra les barreres arquitectòniques(...)i altres handicaps contra els que s'haurà de trobar?
Per tant fins a quin punt acreditant-la li estem ajudant o més bé li estem tancant portes que potser fent un PQPI, dels quals existeixen adaptats, li ajudarien, li farien un seguiment més proper, i el més important li donarien una oportunitat laboral futura.
Però no tots els del gabinet estan d'acord, ja que si obté aquestes notes ha d'acreditar i per tant el que s'hauria de fer és per una banda parlar amb la família i la nena de les possibilitats i oportunitats reals de l'alumne i alhora amb l'equip docent per establir un acord sobre el sistema d'avaluació a seguir segons l'acord al qual s'arribi: si volem que acrediti, repeteixi o que faci un PQPI.
En el cas de l'altra alumne amb discapacitat, l'O.V, al què he estat fent un seguiment més detallat veiem més clar que seria important que repetís no només perquè les seves qualificacions són més justes (ha suspès 4), sinó també perquè veiem que repetint li ajudem a adquirir maduresa, així com a enfortir hàbits bàsics d'estudi i autonomia que necessitarà un cop surti del centre. Són aspectes que naturalment també s'hauran de tractar amb la familia i el nen, tal i com ja vam emfatitzar en la pasada reunió que vam tenir ambn la tutora, ja que s'ha d'establir un treball conjunt amb tots els implicats, és una línia de treball constructiva que ajuda a poder desenvolupar una intervenció que realment compti amb el suport de tots els implicats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada