Un altre experiència compartida ha estat en les sessions de fisio que tenen setmanalment els nens amb dificultats motòriques. Jo concretament he participat en les sessions dels dos alumnes de 4rt d'ESO. Aquests tenen dos dies a la setmana sessió amb aquesta professional, tot i que es divideix en diferents activitats: un cop a la setmana i durant una hora de forma individual realitzen diferents exercicis amb la finalitat de que els alumnes els adquireixin com a hàbits i pautes a poder continuar realitzant a casa i un cop ja no siguin al centre. L'altre sessió es realitza el dia d'educació física on la fisio intervé conjuntament amb el profe d'educació física, per tal de poder aconsellar, adaptar els diferents exercicis, jocs, proves realitzades a les característqiues o dificultats dels dos alumnes.
Penso que el treball realitzat és molt important i mostra un cop més la necessitat del treball conjunt i coordinat amb tots els professionals que intervenen en un cas, ja que amplia i millora les possibilitats d'aquests alumnes. He pogut observar com gràcies a les orientacions de la fisio, els dos alumnes podien arribar a jugar, fer els exercicis tot i que de manera adaptada igual que la resta dels seus companys/es sense haver de dir-lis que això no ho facin per les seves dificultats, sinó que per exemple si havien de jugar al mocador, quan s'enfrontaven al seu contrincant l'altre havia d'igualar les condicions de lentitud, fent que hagués de còrrer vers el seu company, caminant d'esquena, fent que pràcticament la velocitat fos similar entre ambdós alumnes.
Són exemples que mostren que la inclusió és possible sempre i quan es donin les condicions, els recursos i els professionals adients per poder permetre-la o crear-la. Cal lluitar, però per tal de que aquestes circumnstàncies o factors es traslladin també a l'àmbit social, amb la finalitat de que aquests alumnes un cop sortin de l'institut sentin que poden tenir les mateixes oportunitats que els seus companys/es. Però cal saber fins a quin punt això serà així. Penso que falten encara moltes barreres per enderrocar, si més no, penso que s'està avançant molt i que mica en mica s'està lluitant pels drets i deures de les persones amb més dificultats, almenys penso que el nostre treball ha d'anar encaminat a treballar pel benestar i desenvolupament en tots els àmbits d'aquests i altres alumnes que es trobin amb iguals o altres necessitats.
Em sembla molt interessant aquesta reflexió que exposes sobre les aportacions positives que té el treball col·laboratiu i coordinat entre aquests professionals que treballen amb alumnes de necessitats especials, perquè la inclusió escolar sigui una realitat.
ResponEliminaPer això voldria remarcar la importància de la nostra labor com a futurs psicopedagogs (o almenys així jo ho entenc) com aquelles persones que són capaços de crear aquest clima de col·laboració, acompanyament i assessorament a tots aquells professionals, amb la finalitat de que no es converteixi en una suma individual d'esforços (cada un per la seva part), sinó una globalitat, amb la finalitat d'oferir la millor resposta davant les ajudes i suports que necessiten aquests alumnes.